Amedeo
SYMBIOSYS OF
PURPOSE & STYLE
Follow us

Search

Victor Amela Experiencia Gastronomica

I de sobte tots creiem saber fer de tot. Consumim el nostre temps observant els moviments dels altres i gairebé sense esforç (una paraula que adoro) ens sentim capacitats per millorar-ne la feina. Sabem fer de pintors, de professors, de lampistes, de polítics, d’àrbitres, de lingüistes… Sabem com pintar quadres i cases, com educar des de l’escola els nostres fills, com arreglar la instal·lació elèctrica de casa, sabem quan un jugador comet una falta i com escriure correctament. Són els altres els qui no en saben!

Sembla que quantes més coses fem i com més opinem (amb coneixement o sense), som millors. I tot i que és meravellós saber fer tantes coses, jo a l’armari encara guardo una samarreta que em vaig intentar fer fa uns anys sense patró amb una costura tan torta que mai no he tingut la valentia de posar-me-la. I la vegada que vaig intentar tallar-me el serrell jo mateixa, vaig haver de portar una cinta al cap durant uns quants dies. I la primera vegada que vaig fer melmelada de tomata… Ho admeto, allò no era melmelada, era una pedra.

No he tornat a fer-me roba i quan m’haig de tallar els cabells vaig a la perruqueria. Però no he parat de fer melmelada. Any rere any. Les coses necessiten el seu temps. I cadascú hi dedica el temps que li cal. I aquells cinc minuts amb què es fan la majoria de coses no són reals. Ni per als qui ho fan ni per als qui s’ho miren al costat. Però quan hi dediques temps i esforç, de vegades passen coses tan bones com la melmelada de tomata i romaní. És important saber en què volem invertir el nostre temps i el nostre esforç.

Leave a Comment